ELS DOLÇOS

Els dolços típics de Xerta són els que es feien quan venien les festes majors de Sant Martí: la coca de maçana, les casquetes, els ametllats , les coquetes de segí, totes elles elaborades utilitzant els productes que hi havia a les cases: oli, farina, ametlles, mantega, fruites...

LES CASQUETES

Ingredients: Farina, oli, ous, Mistela, Matafaluga (anís verd), Cabell d'Angel

Són crestes de massa no fermentada amb forma semicircular, Elaborats d'una pasta de farina, oli, moscatell i anís i farcides de cabell d’àngel. Actualment hi ha farcits d'allò més variats, com poden ser de xocolata, de Brossat (mató), pasta de moniato, confitura de taronja ....

El seu origen és herència del passat àrab, la Tortosa andalusina.

ELS AMETLLATS

Ingredients: Ametlles, clara d'ou i sucre.

Amb aquests ingredients es fa el lleuger i deliciós merengat al qual es col·loca trossets d'ametlla, per després col·locar-ho en motlles de magdalenes. Un cop preparats es couen al forn lleugerament. Els ametllats queden esquerdats i es pot observar els trossos d'ametlla que hi ha a l'interior. El seu color varia entre el blanc i el lleugerament torrat. Els ametllats tenen una textura cruixent i quan es mossega els trossos d'ametlla repartits en el seu interior, es realitza un contrast en la nostra boca, amb el suau i dolç merengat.

LES COQUETES DE SEGÍ

Ingredients: Farina, Sucre, ous i llard o oli.

Les estrelletes o coquetes de segí, són una pasta dolça seca, que poden tenir diverses formes depenent del motlle que s'utilitza. El llard és un greix que trobem a la zona del ventre del porc i s'utilitza per a aquesta rebosteria un cop fos. Per fondre es posa en un pot o recipient al foc i es deixa fins que tot el llard ha passat a estat líquid.

LA COCA DE MAÇANA

Ingredients: Farina, ous, llevat fresca, sucre, oli d’oliva, canyella i pell de llimona

Aquest és un dels cócs més característics de Xerta. L'ingredient principal i que dóna nom al cóc són les maçanes de l'agredolç, una varietat de maçana molt petita, de color entre verd i roig i de sabor molt àcid, que fa que no es pugui menjar com a fruita de taula. De maçaneres de l'agredolç no n'hi ha gaires, a Xerta, algunes famílies conserven al seu hortet una o dues maçaneres d'aquesta varietat com un tresor, ja que la producció que en fan és, bàsicament, per al consum propi, per a la família i els amics, i si hi ha excedent, serveixen per proveir forns de pa i pastisseries.

La massa del cóc és molt bàsica, com si fos una massa de pa enriquida amb oli i ous i aromatitzada amb matafaluga, canyella i pell de llimona, tots ingredients que combinen perfectament amb les maçanes. Per compensar-ne l'acidesa de la fruita, s'afegeix damunt de la massa una capa de sucre que quan es cou al forn es barreja amb el suc que solten les maçanes, donant-li aquest sabor tan característic que li dóna nom: agredolç.