Pati Pique
Antigament la casa-palau dels Sentís, s'erigia a les finques del carrer Major senyalades en l'actualitat amb els números 35, 37 i 39. Ocupant el portal núm. 37, hi ha un arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, avui cec, forma part d'un mur que tanca el solar que antigament ocupà part de la casa pairal dels Sentís. És la resta més rellevant del que fou la casa pairal d’en Joan Sentís i Sunyer, fill de Xerta, bisbe de Barcelona del 1620 a 1632 i virrei de Catalunya des del 1622 fins al 1626.

A les finques 35 i 39 es conserven parts de l'antic casalot, semi derruït a conseqüència del bombardeig de l'aviació italiana que patí la vila de Xerta durant la Batalla de l'Ebre.

Davant per davant d'aquest trobem l'entrada del pati Piqué, un arc de mig punt amb grans dovelles. Era l'accés a l'interior de la capella del bisbe Sentís, dedicada a la Immaculada. De l'antic interior encara en resta un dels murs laterals de mamposteria amb una fornícula.

La Immaculada fou l'oratori del bisbe Sentís que, sembla que fou construït durant la visita que féu durant un mes a Xerta el 1628. Aleshores era virrei de Catalunya i fou el principal mitjancer per tal d'aconseguir la segregació de Xerta del municipi de Tortosa. S'aconsegueix el 1525 però no es fa oficial fins al 1628, quan consagra l'església, recentment ampliada (maig 1628).

Pati Ravanals
El Pati Ravanals, és un interessant indret ubicat a meitat del carrer Major. S’hi accedeix des del carrer Major per un porxo que travessa una antiga casa i desemboca a un passador que dóna a la plaça. Dintre del seu perímetre s’aixeca un antic forn de volta de maó del segle XVIII que té un gran valor patrimonial. A més, es conserven restes arquitectòniques de la casa del forn de les quals hi destaca l’entrada formada per un arc de mig punt amb protecció de carreu. També hi destaca en un extrem de la plaça, un Lledoner (Celtis australis) centenari de grans dimensions.

La plaça i els elements que s’hi conserven formaven part de casa Ravanals, una de les més antigues de la població, propietat d’una destacada família de terratinents del municipi. En aquell indret, a part del forn, hi havia un molí d’oli, diversos trulls i magatzems per guardar les collites de les seves grans finques. Durant la guerra civil aquella zona va estar molt afectada pels bombardejos i la major part de les edificacions van quedar reduïts a runes, fins l’actualitat. A finals dels anys noranta el recinte va ser cedit a l’Ajuntament per Miguel Pegueroles Ravanals, últim descendent de la família.

Capelles
Passejant pels carrers de les viles catalanes es poden observar diverses capelletes de carrer, la major part dels segles XVIII i XIX. Són exponent de la religiositat popular i cadascuna està dedicada a un sant o bé a Jesucrist o la Mare de Déu. Els motius pels quals s'erigien poden ser ben diversos, des de patronatges de gremis o de barris fins a rogatives per pal•liar alguna adversitat o simplement mostres de devoció dels propietaris de les cases.

Destaquen dues capelles: una dedicada a St. Zeno i l'altre, a la mare de déu del Pilar.

La primera es troba entre els números 53 i 55, adossada a la cantonada adaptant-se a la seva corba. La porta és un arc de mig punt rematat amb un frontó mixtilini amb una obertura on hi ha una campana. A l'interior hi ha un petit altar amb una fornícula amb la imatge del sant.

La segona capella és la dedicada a la mare de déu del Pilar. D'aquesta avui només en queda un petit nínxol amb la imatge, rematada per una cornisa mixtilínia de maó amb elements sortints. Aquesta capella està centrada amb el vèrtex de l'arc de mig punt, possiblement part de l'antiga nau de l'edifici.

El Castell
Situat nord-oest del nucli urbà de Xerta, dalt d'un turó entre el camp de Futbol i Villa Retiro, és un castell del qual no en queden pràcticament restes.

El jaciment està situat en la partida dels Arenalets. És una plataforma al·luvial del Pliocé format de conglomerats d'origen local. Té una petita plana i vessants suaus. Actualment, s'aprofita per al cultiu d'ametllers amb aterrossaments per tots els seus vessants nord, sud i est. Als vessants oest i sud, és possible recollir material ceràmic, igual que en el pla. La ceràmica és a mà, sense cronologia precisa, vidriada i a torn, possiblement àrab i altres vidriades d'època medieval cristiana. S'aprecien diverses estructures en maçoneria, que formarien dues habitacions o dipòsits, de forma rectangular amb encofrat intern. A la falda del turó existeixen actualment un molí en desús i passa la séquia del túnel de Penya. Al costat d'aquest molí hi ha un mas que conserva un arc ogival amb escut, possiblement gòtic.

D'aquest castell no es conserva cap tipus de documentació, no obstant això, hom pensa que en els seus inicis devia ser àrab, posteriorment templer i hospitaler

Segons Carreras i Candi a Xerta s'aixecava fins a les primeries del segle actual la Torre de la Campana. Malgrat tot, aquest castell no ha estat pròpiament documentat, encara. Es diu que fins a 1917 o 1918 encara quedava alguna torre del castell als peus, però fou destruïda per un incendi.