El camí de Sant Jaume és una ruta que segueix un dels camins del Sant, aplegava els pelegrins que es dirigeixen a Santiago de Compostel·la procedents dels pobles de l'arc mediterrani.

En el seu itinerari travessà el terme municipal de Xerta. L’itinerari inicia a la desembocadura de l’Ebre, al Montell de les Mares de Déu del municipi de Deltebre. El camí passa per les següents poblacions: Sant Jaume d’Enveja, Poble Nou, Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Mianes, Vinallop, Tortosa, Roquetes, Jesús, Aldover, Xerta, Benifallet, Pinell de Brai, Miravet, La Fontcalda, Gandesa, Vilalba dels Arcs, Batea  Casp, Saragossa, Tudela, Alfaro i Calahorra, fins a Logronyo, on s’enllaça amb el Camí Francès.

Història
El Camí de Sant Jaume de l’Ebre recollia els pelegrins que es dirigien a Compostela procedents dels països riberencs de la Mediterrània, de tota la regió marítima de l’Ebre i als que hi afluïen per l’antiga Via Augusta, que comunicava tot el litoral del Mare Nostrum hispà i encara es conserven alguns trams.
L'origen del Camí de Sant Jaume es remunta a principis del segle IX. Ja en aquell moment la ruta es converteix en un important punt de pelegrinatge i l'afluència de visitants propicia la creació d'esglésies, monestirs, fondes i hospitals.

Durant el segle XIV el costum decau, a causa principalment de les guerres, però al segle XX es produeix una renaixença i el Camí és seguit per milers de pelegrins moguts per motius tant espirituals com turístics, culturals o esportius. A la dècada de 1980 s'inicia la recuperació del tram català, i el 1993 el Camí és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.