Xerta té tota l’abundància d'aigua de l'Ebre , que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims, però,encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta és regada per l'aigua que corre des de la muntanya i és canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns canalitzaren l'aigua dels Ullals,com hem dit.

En el plet sostingut entre Xerta i Paüls sobre el dret de Xerta a usar les aigües, Pere el Cerimoniós donà sentencia favorable a Xerta, l'any 1398, la raó era perquè l'ús venia de temps immemorial. Aquesta aigua rega unes 172 hectàrees de terra,dividida en Horta de Dalt i Horta de Baix. El conreu principal és el taronger, arbre contingut en l'escut de Xerta. Durant els darrers temps alguns pagesos més inquiets han començat construir hivernacles per a la producció de verdures en més quantitat.

El principal conreu de secà és l'olivera, amb unes 1.235 hectàrees, els garrofers amb 380 h i els ametllers amb 21 h. Endemés, té 679 h de garriga, 444h de pasturatges i actualment s'han deixat de conrear els cereals per no ésser rendibles. Algunes terres de secà han quedat ermes, conseqüència lògica del desplaçament del treball del camp a la industria.